A l'ombra de les Virunga

A l'ombra de les Virunga

dijous, 28 de maig del 2015

Desenvolupament infantil

Rwanda és un dels països africans amb major densitat de població. En una superfície similar a la de Catalunya hi ha censats 12 milions de persones, i una densitat d’uns 420 habitats per km2. Aquesta sobrepoblació, que s’acumula majoritàriament a la zona propera del Parc Nacional dels Volcans, és una veritable amenaça per a la conservació dels goril·les de muntanya. És imprescindible garantir que aquesta població tingui els requeriments bàsics per tal que no accedeixin al bosc a buscar recursos. Actualment ja existeixen diversos programes de desenvolupament que faciliten aigua potable, accés a una escolarització i sanitat pública, fins i tot accés a les noves tecnologies, i també la implicació de diversos líders locals en la divulgació de la importància de la conservació dels goril·les.

Aquesta població, que encara no ha completat la transició demogràfica, depèn gairebé exclusivament de l’agricultura, i presenta un alt nivell de pobresa. La majoria de famílies no disposa ni d’una hectàrea de terra, de la que en depenen exclusivament. Tot i els esforços de moltes organitzacions per ajudar al desenvolupament (entre elles la Fundació Dian Fossey), la majoria de gent encara té poc accés a una educació i uns serveis sanitaris mínims. Si bé és cert que a Rwanda hi ha escolarització obligatòria, moltes de les escoles públiques estan molt massificades i el nivell de l’ensenyament és molt baix. Així mateix, els centres sanitaris de les zones rurals properes al parc, per exemple el de Bisate, no poden oferir gaires serveis, i molta gent malalta és derivada a centres més grans, com l’hospital de Musanze.



Amb tot aquest panorama, existeix un gran risc de desnutrició infantil. Així doncs, a les pròpies zones rural hi ha programes de control del creixement i desenvolupament, que es realitzen de forma sistemàtica a tots els infants menors de cinc anys. Diversos cops l’any se’ls pesa i mesura per veure com estan creixent, i determinar el seu estat. Si bé és cert que molts dels infants no es desenvolupen tan com ho haurien de fer, la mortalitat infantil ha disminuït molt gràcies als millors serveis sanitaris... És molt normal veure mares que tenen fins a 7 o 8 fills, i la majoria sobreviuen. No hi ha cap tipus de planificació familiar general, però si una major supervivència dels fills respecte al passat.





De vegades penso què en serà d’aquest país quan d’aquí uns anys, no gaires, quan tota aquesta població infantil sigui adulta i hagi de buscar-se la vida. No crec que la situació actual sigui sostenible gaire temps més... i m’imagino que les zones rurals de Rwanda hauran de continuar fent una transició demogràfica, tot disminuint la natalitat, tal com ja ha passat a les ciutats o a la població amb accés a l’educació superior.

dissabte, 25 d’abril del 2015

Primers resultats!

El Didier presentant el pòster al AAPA2015.
Foto: Shannon C McFarlin
Ara fa un mes que vam presentar els primers resultats de la recerca que portem a terme en els goril·les de muntanya. El meu assistent de camp, el Didier Abavandimwe, va anar als Estats Units a fer una estada de recerca al “Hard Tissue Biology Lab”, de la “George Washington University”, i alhora va aprofitar el viatge per anar al 84è congrés de la “American Association of Physical Anthropology”, a St. Louis. Un congrés on es reuneixen cada any els millors especialistes en antropologia física i primatologia. Enguany es presentaven més de 1.000 ponències i pòsters!

La nostra recerca se centra en l’estudi del creixement i el desenvolupament dels goril·les de muntanya del Parc Nacional dels Volcans, a les muntanyes Virunga, i alhora veure quins són els factors que el determinen. Aquest tipus de recerca només es pot realitzar en poblacions molt ben conegudes, on se sap l’edat dels individus, però també la conducta i els fets importants de la seva història vital... i aquest és el cas dels goril·les estudiats per la Fundació Dian Fossey.

El nostre pòster mostrava com és possible mesurar, de forma estandarditzada i fiable, diverses parts del cos dels goril·les a partir de fotografies, i mitjançant l’ús de làsers paral·lels que s’utilitzen com a escala en la fotografia. Aquesta tècnica, cada vegada més utilitzada en estudis biològics, es coneix com a fotogrametria. Gràcies a la mesura de la mida de diverses estructures corporals dels goril·les de muntanya hem pogut obtenir les corbes de creixement de la població.


Treball de camp. Obtenció de fotografies dels goril·les
Els resultats indiquen que tant mascles com femelles mostren un creixement similar fins els 8 anys d’edat, però després les femelles comencen alentir el seu creixement fins assolir la mida adulta cap als 11 anys. D’altra banda els mascle segueixen creixent a bon ritme uns anys més, i assoleixen la mida adulta cap als 14 anys. Aquest patró de creixement també succeeix en els goril·les de costa, però arriben a la mida adulta fins a tres anys i mig més tard que els goril·les de muntanya. És a dir, els goril·les de muntanya creixen més ràpidament i assoleixen la mida adulta abans que altres goril·les estudiats. De fet, els goril·les de muntanya són l’espècie d’Hominoideu amb el desenvolupament més ràpid, en contra del que es pensava només fa uns anys.

L’explicació d’aquesta estratègia biològica no és més que una adaptació a les condicions ecològiques on acostumen a viure aquests goril·les, i sobretot a la seva dieta. El fet que els goril·les de muntanya s’alimentin sobretot de vegetació herbàcia terrestre fa que no hi hagi gaire competència entre els membres del grup a l’hora de trobar menjar, perquè el menjar és molt abundant i fàcil de trobar. Aquesta facilitat a l’hora d’alimentar-se possibilita un desenvolupament i un creixement més ràpid a tots els nivells, i també una història vital més accelerada. Així mateix, la manca de competència pel menjar entre els membres del grup també fa possible que els grups puguin ser molt més grans, i fins i tot que hi hagi més d’un mascle adult d’esquena platejada a cada grup, a diferència del que succeeix a la resta de goril·les.

Goril·la de muntanya infantil
Aquests resultats, que ara estem posant en forma d’article científic, només són el principi del que esperem trobar. Gràcies al continuat treball de camp, disposem de fotografies dels mateixos individus al llarg del temps, i això ens permetrà calcular les taxes de creixement de cada goril·la, i veure la seva trajectòria en el conjunt de la població. A més, podrem determinar quins són els factors que afecten a aquestes taxes de creixement, així com la relació amb l’estat de salut i la mortalitat infantil.

divendres, 20 de març del 2015

Excursió al Bisoke

Fa unes setmanes ens van visitar un bon grapat de persones de la República Democràtica del Congo, i van estar a Rwanda una setmana. Tots ells són treballadors de la Fundació Dian Fossey, però realitzant tasques de conservació i recerca dels goril·les de grauer en aquell país. La seva visita a Karisoke va servir per donar a conèixer totes les activitats que realitzen, i intercanviar impressions i experiències amb els assistents de recerca que treballen amb els goril·les de muntanya, aquí al Parc Nacional dels Volcans a Rwanda.

A part de les sessions de treball i les xerrades, una de les activitats va ser una excursió fins al cim del volcà Bisoke, potser el volcà més assequible i més visitat pels turistes. Aquesta excursió té un desnivell d’uns 1.000 metres, i es puja fins a gairebé els 3.700 metres d’alçada, i no resulta fàcil si no s’ha realitzat una bona aclimatació a l’alçada durant un cert temps... Al llarg de recorregut es pot apreciar com va canviant la vegetació, i es poden veure vistes molt maques de la resta del Parc Nacional.

Un cop s’arriba al cim, fronterer amb Uganda, es pot gaudir del famós llac que hi ha dins el cràter del volcà... i fins i tot es pot baixar dins el cràter!

Tot plegat, una molt bona experiència tant per a Rwandesos com Congolesos! Llàstima que de camí no veiéssim cap goril·la...












dissabte, 7 de febrer del 2015

Interacció

Aquesta setmana passada hem estat testimonis d’una interacció entre dos grups de goril·les. Les interaccions succeeixen quan dos grup (o de vegades un grup i un mascle solitari) es detecten i estableixen contacte. Aquest contacte pot ser auditiu, però també visual o físic. La majoria de vegades els dos grups no s’acaben trobant perquè s’eviten entre ells, i només succeeixen alguns crits i demostracions de força, però sempre en la distància. De vegades, però, els mascles dominants poden tenir cert interès en trobar a un altre grup, i aleshores es produeixen interaccions físiques, com la que vam presenciar.

Tot i ser una interacció física, però, no hi va haver cap agressió seriosa. Els mascles dominants d’ambdós grups es van limitar a fer grans demostracions de força, mentre que les femelles i alguns juvenils sentien curiositat pels goril·les de l’altre grup. Fins i tot, alguns del juvenils i infants van jugar plegats. Cap goril·la no va resultar ferit, ni tampoc no hi va haver cap transferència d’un grup a l’altre.

Les interaccions, però, podem arribar a ser molt diferents a aquesta. Sovint, algunes femelles aprofiten l’ocasió per canviar de grup; i de vegades el mascle dominant d’un grup pot intentar imposar-se a l’altre mitjançant agressions, i fins i tot arribant a ferir de gravetat o matar als més joves.
Val a dir que el número d’interaccions entre grups de goril·les de muntanya a Rwanda ha incrementat significativament els darrers anys donat que la població presenta més individus i més grups... així que la probabilitat de trobar-se entre ells és molt més alta.

Actualment hi ha una Tesi Doctoral en curs realitzada per l’investigadora Melanie Mirville de la “The University of Western Australia” que se centra en l’estudi de les interaccions, i així esbrinar quines són les causes que les provoquen més enllà de l’atzar.






dilluns, 19 de gener del 2015

Algunes fotos...

Segueixo de quarantena, i encara falta una setmana perquè pugui pujar al Parc Nacional dels Volcans a veure i estudiar els goril·les de nou... 
Així que per ara, aquí algunes fotos dels darrers mesos!









dissabte, 17 de gener del 2015

Cap a Kigali

Ja fa dues setmanes que hem tornat a Rwanda després de la visita nadalenca a casa. A Musanze tot continua igual, i ja hem agafat el ritme del dia a dia. I el que tampoc no canvia és haver de fer paperassa! ...i això vol dir haver d’anar a Kigali.

En aquesta ocasió havia d’anar a recollir un permís de recerca del Ministeri d’Educació. Han trigat més de dos mesos a tenir enllestit aquest paper, que és obligatori des del passat any per a qualsevol projecte de recerca que es desenvolupi al país. A més cal un altre permís de recerca més específic que depèn d’altres organismes, en el meu cas del “Rwanda Development Board”, que em permet fer recerca al Parc Nacional dels Volcans. Així que per poder estudiar els goril•les calen una pila de permisos! Per sort ja tinc tota la paperassa relacionada amb la recerca acabada, i ara només falta que ens facin els nous visats definitius... Esperem tenir-los ben aviat!

La part bona d’haver d’anar a Kigali és que hi ha centres comercials grans, que no existeixen a Musanze, i pots aprofitar per fer algunes compres de productes difícils de trobar. En realitat Kigali és l’únic lloc de Rwanda que ofereix tots els serveis d’una gran ciutat, i Musanze no deixa de ser un poble gran. Tot just aquest darrer any van començar la construcció del primer centre comercial... Qui sap si arribarem a veure’l en funcionament!





dimecres, 20 d’agost del 2014

Recerca en acció

Aquesta serà la darrera entrada durant uns mesos degut a una pausa. A partir del 25 d’Agost podreu seguir totes les novetats de “A l’ombra de les Virunga” a les Aventures Científiques de Recerca en Acció. Estic content que la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació faci possible que la meva experiència amb els goril·les de muntanya arribi a un públic potencial molt més nombrós, i així poder fer arribar a la societat catalana la importància del treball de camp en els estudis primatològics. Aquest canvi suposarà un repte personal donat que hauré de mostrar continguts de forma més continuada i intensa, però de ben segur que valdrà la pena!. Quan acabi aquesta experiència, continuaré escrivint en aquest blog de nou...